LA LLACUNA DE LA Janda

Els rius Barbate, Celemín i Almodóvar, i rierols com el de la Culebra, Trimpatxo, Joan de Sevilla o l'Àliga, alimentaven l'aiguamoll formant part intrínseca de la xarxa de drenatge de la conca del Barbate. Durant els mesos de màxima precipitació es produïen les inundacions de totes les llacunes i entre finals de primavera i començaments de l'estiu les làmines d'aigua començaven a minvar fins a quedar reduïdes a terrenys fangosos amb presència d'aigües lliures només a la part central de la Janda coneguda amb el topònim del Toll dels Ànsars.

De la importància que per a les aus tenia aquest aiguamoll han quedat recollits nombrosos testimonis al llarg de la història. Els més antics són els de les pintures rupestres trobades en nombrosos abrics i coves naturals de les serres que envolten La Janda, en les quals són reconeixibles representacions de grues, flamencs, avutardes, ansars, cignes i avocetas a més de multitud d'altres animals i figures humanes. Posteriorment durant els segles XVIII, XIX i principis del XX nombrosos escriptors i viatgers com Ponz, Agustí d'Orozco, Lrby, Verner, o Chapman i Buck van plasmar als seus escrits l'interès ornitològic d'aquestes llacunes.

Tot i els reconeguts valors de l'aiguamoll la irracional febre desecatòria del desenvolupisme espanyol també va arribar a la Janda i després de successius intents frustrats a la dècada dels seixanta es va aconseguir finalment dessecar-la per posar en cultiu els seus fèrtils sòls. Les obres d'enginyeria, canals un túnel de desguàs i la construcció de preses als rius Celemín Almodóvar i Barbate, van alterar profundament el primigeni aiguamoll que malgrat això segueix resistint-se a desaparèixer i torna recurrentment a inundar-se en anys amb intensos episodis de precipitació acabant amb els cultius, recuperant per uns dies els seus antics dominis, deixant entreveure una mica de la seva vella glòria i posant en evidència la viabilitat de la seva regeneració si és que existís voluntat per fer-ho.

Tot i les intenses transformacions sofertes, i encara que sens dubte ha perdut gran part dels seus excepcionals valors -com ho reflecteix que hagin desaparegut com a nidificants espècies tan rellevants com la grua, l'avutarda o el bitó- la Janda segueix tenint un excepcional valor per a les aus pel que constitueix un aiguamoll d'importància internacional i una de les destinacions de referència del turisme ornitològic al sud d'Espanya. Així, tan sols a tall d'exemple, n'hi ha prou a dir que anualment hivernen a la zona més de 2.500 grues, és zona habitual de campeig de grans àguiles com la imperial ibèrica o la cuabarrada, voltors lleonats i agullons, pas migratori obligat de milers de cigonyes blanques i negres, rapinyaires i passeriformes i zona de reproducció de milers de garses, anàtides i altres aus aquàtiques.

Sens dubte no menys rellevants que els valors ecològics de la Janda són els seus valors culturals i històrics que constitueixen el cabal de les poblacions que des del paleolític s'han assentat a la vora. obtenint de les llacunes els seus recursos i desenvolupant formes de vida profundament lligades a aquestes. A més de les ja referides pintures rupestres trobades als nombrosos abrics i coves de les serres que circumden la Janda, entre les quals cal ressaltar el conegut Tajo de les Figures, es troben també aquí nombrosos monuments megalítics com dòlmens, menhirs i tombes antropomorfes, així com jaciments que donen testimoni dels primers assentaments agrícoles ja al neolític. En el context històric també és destacable que segons diversos autors a la vora de l'aiguamoll va tenir lloc l'any 711 la transcendental Batalla de la Janda entre les tropes del Califat Omeia liderades per Tariq i les visigodes al comandament del rei Don Rodrigo que va donar pas a la fulgurant expansió de la cultura musulmana per la península ibèrica que es mantindria durant set segles.

Aquests excepcionals valors ecològics, culturals i històrics de la Janda units als paisatgístics de la costa i serres han de ser la base en què sustentar una economia comarcal amb criteris de sostenibilitat allunyats del model productiu actual molt focalitzat en el turisme de sol i platja i en cultius intensius cada cop menys rendibles ecològicament i socialment que només es mantenen gràcies a les subvencions rebudes de la Política Agrària Comuna de la Unió Europea.

En vista de valors tan excel·lents, la recuperació ecològica de les llacunes de la Janda i del seu patrimoni històric i cultural hauria de ser un objectiu prioritari per a la societat i les administracions públiques.

L'inici de la recuperació de l'aiguamoll de la Janda passa per tant ineludiblement perquè el Govern d'Espanya i la Junta d'Andalusia, totes dues amb competències en la gestió i l'administració del domini públic hidràulic, exerceixin aquestes i recuperin la possessió de les més de 6.000 hectàrees públiques que de forma irregular romanen ocupades. Per això, amb l'impuls inicial de l'Associació Amics de la Llacuna de la Janda, diverses entitats i col·lectius socials d'àmbit local i van unir el 2018 els seus esforços a la “Campanya per la Recuperació de les Llacunes de la Janda”. Com a fruit de les accions reivindicatives, divulgatives, administratives i legals desenvolupades en aquesta campanya s'ha aconseguit ja que tant la Diputació Provincial de Cadis com tres dels quatre ajuntaments pels quals s'estenia l'aiguamoll (Barbate, Medina-Sidonia i Tarifa) hagin aprovat, sense ni un sol vot en contra, mocions plenàries instant l'Estat i la Junta d'Andalusia a recuperar, restaurar i protegir aquests terrenys públics, havent-se iniciat ja per part de les dues administracions expedients de recerca i recuperació d'ofici del domini públic que, tant de bo més aviat que tard, s'hauran de resoldre i permetrà recuperar per a tots aquest emblema del nostre patrimoni natural que malgrat el maltractament i oblit del que ha estat objecte es resisteix estoicament a desaparèixer.